Última actualització el 28 de febrer de 2022 per Roger Kaufman
metàfora – El príncep i el mag
Hi havia una vegada un jove príncep que creia en tot menys en tres coses.
No creia en les princeses, no creia en les illes i no creia en Déu.
El seu pare el rei li va dir que aquestes coses no existien. I com que no hi havia princeses ni illes ni signe de Déu en el regne del seu pare, el príncep va creure el seu pare.
Però un dia el príncep va fugir del palau del seu pare. Va arribar al país veí.
Allà, per a la seva sorpresa, va veure illes des de totes les ribes, i en aquestes illes criatures estranyes i confuses que no gosava anomenar.
Mentre buscava un vaixell, un home amb cues se'l va trobar a la riba.
"Són illes reals?" va preguntar el jove príncep.
"Per descomptat, aquestes són illes reals", va dir l'home de la cua.
"I aquestes criatures estranyes i confuses?"
"Aquestes són princeses reals".
"Llavors Déu també ha d'existir!", va exclamar el príncep.
"Sóc Déu", va respondre l'home amb cues, fent una reverència.
La Junge Prince va tornar a casa tan aviat com va poder.
—He vist illes, he vist princeses, he vist Déu —va dir el príncep amb retret.
El rei estava imperturbable:
"No hi ha illes reals, ni princeses reals, ni déu real".
"Però la vaig veure".
"Digues-me com estava vestit Déu".
"Déu anava vestit per a l'ocasió, amb cues".
"Les mànigues de l'abric es van girar enrere?"
El príncep va recordar que era així. El rei va somriure.
"Aquest és l'uniforme d'a mags. T'han enganyat".
Aleshores, el príncep va tornar al país veí i va anar a la mateixa costa, on l'home de cua el va tornar a trobar.
"El meu pare el rei em va dir qui ets", va dir el jove príncep indignat.
"M'has enganyat l'última vegada, però aquesta vegada no. Ara sé que aquestes no són illes reals ni princeses reals perquè ets un mag".
L'home de la riba va somriure.
"No, t'han enganyat, meu Junge.
Al regne del teu pare hi ha moltes illes i moltes princeses.
Però estàs encantat pel teu pare, així que no la pots veure".
El príncep torna a casa pensatiu. Quan va veure el seu pare, va mirar al seu ulls.
"Pare, és cert que no ets un rei de debò, sinó només un mag?"
"Sí, fill meu, només sóc un mag." Llavors, l'home de la riba era Déu?
"L'home de la riba era un bruixot diferent".
"Però he d'aconseguir l'autèntic veritat conèixer la veritat més enllà de la màgia".
"No hi ha veritat més enllà de la màgia", va dir el rei.
El príncep estava ple de tristesa.
Va dir: "Em vaig a matar".
El rei va convocar la mort. Del Tod es va quedar a la porta i va fer un gest al príncep. El príncep es va estremir.
Va recordar les meravelloses però irreals illes i les irreals però glorioses princeses.
"Molt bé", va dir. "Puc agafar-ho".
"Ja veus, fill meu", va dir el rei, "que tu mateix estàs a punt de convertir-te en mag".
– John Fowles – El príncep i el mag
